martes, 3 de junio de 2014

Crònica de la VTF

Com vé siguent habitual tots els anys, la VTF marca el final d'una temporada, eixa en la que entrenes amb fred i competeixes amb calor, i que enguany a tingut moments molt especials, en els trails de per ací, de Barxeta i de Genovés, la Perimetral de Benissa, el Penyagolosa, tots els entrenes que hem fet junts, que per cert, pareix que han donat molt bon resultat.... i com no, la Volta al Terme de Fondeguilla, que mai defrauda, tot el contrari, mira que es dura la carrera eixa, però sempre tornem. I enguany damunt hem eixit per la porta gran.

Allí ens desplaçarem 15 papelos, només faltaren els companys Santi, José Ramón i Sisco, que per diverses circunstàncies no pugueren vindre. Tal i com vaig prometre, hem vaig unir amb 7 companys més del Papelo (Tovi, Sanchis, Navalón, José Luís, Micó, Barberà i Bonete, encara que éste últim es va adelantar en el km. 15, tindria pressa el home...) i l'amic del nostre poble Marc, que per a ell esta carrera era tot un repte.


Esperant-nos uns als altres, que si les ungles de Pepe, el genoll de Jose, el neuroma de Barberà, che... de tot ens va passar, però al cap i a la fi,  el "equipo naranja con toque de limon" arribava baix del Pipa, per fi, amb apenes 6 hores, molt lluny de les meues espectatives, però molt content per haver arribat tots a meta, i correguent els últims kilòmetres, eh?. Crec que serà la vegada que més papelos han acabat junts en una carrera.

Durant la Volta, els avituallaments i els voluntaris van ser excepcionals, però m'agradaria felicitar en especial a la charanga que hi havia dalt del Alt del Senyor, impresionant i inesperada,  i a un senyor major de pèl blanc, que no sé com li diuen, que estava en el coll de Garrut i ens va dir: "Tingau per segur que si tinguera diners, vos feia una foto a cadascú i després una estatua també a cadascú, per a colocar-les per tota la muntanya perque, deveres, s'ho mereixeu" Tovi no va poder aguantar-se i li va donar un fort abraç.

Després, en el dinar, va ser la apoteosi final. Primer va ser el trofeu de tercer de Veterans ben merescut de Maset.


Segon, el primer premi al club més nombròs de la VTF (l'any passat recordeu que forem segons).


I tercer, el regals per a l'últim corredor, en este cas Eliseo.


No se sabia si això era la entrega de trofeus de la VTF o que estava jugant la selecció espanyola, mare meua quin escàndal... Perdoneu si a algú li va molestar, però es que en el Papelo som així, no estem acostumats a guanyar res, però quan ho fem ho celebrem amb tots els luxes.

Bé, i com deia al principi, açò marca el final d'una temporada però també el inici d'un altra, la de entrenar en calor per a competir en fred. Si, un fastidi, però que li hem de fer, les coses son així... encara que això, ja es un altra història. Bona nit.

Vídeo "On Board" de Jean-noël Huillery

2 comentarios:

  1. Per si vols recordar el nom de l'home que et va dir la frase a Garrut li diuen José Font Salvador,... justet en eixe control tb hi ha una persona que es diu igual però si és de pèl blanc segur que es mon pare

    ResponderEliminar
  2. Siiiiii, el de pèl blanc, un home supersimpàtic, prendré nota per a l'any que vé. Per cert, enhorabona per l'ambient tan familiar que desprén aquest poble. Portem ja 4 anys anant alli i sempre ens ho passem d'allò més bé, a pesar de lo dura que es. Salutacions.

    ResponderEliminar